Valoració del projecte de la meva casa ideal.

Quan vaig començar el meu projecte em vaig centrar molt en l'àmbit tècnic i/o pràctic; en com volia que fos la casa, per dins, per fora, on la volia ubicar, etc. És per això que quan em van dir d'escriure un relat a partir del que tenia no em vaig inspirar gaire i vaig haver de recórrer a un recurs que utilitzo sovint que consisteix en explicar una rutina d'anys propers o passats, però amb l'entorn de la meva vida actual. No em sento gens orgullosa del meu relat, potser és cert que la presentació era original i poc comuna però el que es la història en si no m'agrada gaire. Si no m'hagués vist tan apurada probablement hagués intentat sortir dels meus tòpics literaris i provar algo molt més fictici i fantasiós.

Sophie Calle, biographie

Sophie Calle est une artiste française née en 1953. L'objet principal de son oeuvre est l'intimité et d'une manière particulière propre la leur, pour cela il utilise une grande diversité de moyens de registre comme des livres, des photographies, des vidéos, des films ou des performances.
Il s'agit d'une artiste conceptuelle qui après avoir voyagé en bonne partie du monde est revenue à Paris en 1979. À la fin des années il présente sa première série de photographies, elle même a décrit le projet Ils dormeurs de la forme suivante : "J'ai demandé à quelques personnes de me fournir quelques heures de sommeil. Venir à dormir à mon lit. Se permettre de photographier. Répondre à quelques questions. J'ai proposé à chacun un séjour d'environ huit heures, celle-là d'un sommeil normal. J'ai contacté par téléphone 45 personnes : ignorés dont les noms m'avaient été suggérés par des connaissances communes, amies et des habitants du quartier appelés pour dormir le jour, (...) Ma chambre avait à constituer un espace constamment occupé durant 8 jours, en se succédant les dormants aux intervalles réguliers. (...) l'occupation du lit a commencé le 1 avril 1979 à 17 heures et a pris fin le lundi 9 avril de 1979 à 10 heures, 28 dormants ils se sont succédés. Certains se sont croisés (...) Un jeu propre de lit était à sa disposition

La meva casa ideal la he situat en un indret tranquil, amb camp i bosc al voltant però que no estigui tampoc gairé lluny de la platja.Al mig del camp hi trobem un llac molt gran que queda just a un costat de la casa. Ha d'estar apartada però amb accés fàcil a la ciutat o civilització dels voltants.
La casa consta de dues plantes. A la planta baixa hi haurà una paret, que abarca el menjador/sala d'estar i la cuina (que és d'estil americà) que serà completament de vidre i donarà al jardí. Seria més o menys com això:
https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgF2v2w_ELBiN8pChgCV5B0PpeSn7hLExzZoYRR7oO_zoCq7EuddUVu_WyFZdinIsmU61xwqPPUWheexTOaiML8UZhWXyTiMlaGTWfTEPPHB4tied9M3jzwFNJakRsPh4ajvtdVXZGC9mE9/s1600-h/Casa+Valsamakis+002.jpg  però sense separació entre vidre i vidre perquè dongui la sensació de que és tot una gran finestra.
A més el sostre de tota la planta baixa vull que sigui molt alt, com els de edificis antics com aquest: http://imganuncios.mitula.net/piso_en_venta_en_girona_centre_pisos_girona_93382125364528915.jpg però decorat amb l'estil modern - contemporani que es representarà en la casa.
La cuina estarà doncs dins l'habitacle de la sala d'estar i estarà encarada a la paret-finestra amb la barra americana que gira cap al menjador, potser amb un petit mur que marqui la diferència, molt semblant a aquesta:
http://www.kvik.es/es-ES/Cocina/Cocina-Foresta
A la casa hi hauran dos lavabos. Al gran hi haurà la banyera, que estarà al costat de la finestra, com aquesta:
http://www.decorablog.com/decoracion-oriental-en-el-cuarto-de-bano/ tot i que el lavabo serà d'estil més oriental la pica serà una d'estil zen, aquesta:

Ressenya - Museu de granollers

Alta Mongòlia - Salvador Dalí

Aquesta obra va tenir lloc el 19 d'agost de 1974 a la plaça de la Porxada de Granollers, on Salvador Dalí havia preparat el seu happening. Aquest consistia en 20 persones (tot i la crida a les masses feta per Dalí) vestides de xinesos amb sis bidons de pintura dels que surtien unes mànegues que utilitzarien per pintar unes teles seguint les ordres telapàtiques del autor, que també s'havia plantejat fer-los ballar una sardana però l'excés de públic va impossibilitar per complet aquesta activitat.
Tot i això els participants van desobeïr les ordres de Dalí i el veritable happening va començar quan aquests van començar a ruixar al nombrós públic amb la pintura.
Jo crec que dins del surrealisme de Dalí en aquesta obra volia utilitzar un recurs que es començava a veure molt en l'època: l'escàndol. Escandalitzar a la gent proposant-los-hi una activitat o expressió diferent, en certa manera diria que ho va aconseguir tot i moure poca gent com a participant l'obra es va convertir en un espectacle de masses i moltíssima gent s'hi va acostar. Tot i això tinc clar que ell volia que fós una obra seva i no una simple manifestació de tot aquell que es sentia desplaçat en la societat, ja que quan el tema del happening va girar per complet ell va marxar passant desapercebut entre la massa. Crec que volia sorprendre a la gent però mostrant una mena de poder seu, és a dir donant-se més importància a ell que no pas en el moviment en general.

Ressenyes Macba

1a ressenya:
De l'exposició "En el laberint" d'Àngels Ribé amb obres datades desde 1969 fins a 1984.
Aquesta obra són 26 fotografies, que consideraríem d'art contemporani efímer, on hi surt un fragment d'un tub de conducció d'aire per avions en el fons d'un parc infantil i es veu quin ús li fan els diferents nens que passen i el veuen.

Per mi, és una manera de representar la imaginació dels nens ja que cadascú utilitza el tub com prefereix, cadascú se'l imagina d'una forma diferent i ha aconseguit que en les fotografies s'hi refliexi molt bé. Crec a més a més, que a fet bé en triar una estructura com la d'un tub perquè dóna molt joc, i el fet de situar-lo en un parc també és un tret a tenir en compte perquè els nens probablament li hagin trobat més funcions que no pas els adults, és a dir que per mi la barreja entre l'element i el context és molt encertat.

Acció al parc, es una obra que es va publicar l'any 1969 igual que Laberint, l'obra que dóna títol a l'exposició. L'artista Ángels Ribé s'havia traslladat a París i va ser llavors quan va començar a desenvolupar el seu interès per l'art.

Pluja d'idees

- Una de les primeres idees que m'han sorgit ha sigut la de convertir l'edifici en un conjunt de llibres ben ordenats verticalment, però busquen imatges he preferit plantejar-m'ho com una pila de llibres mal colocats l'un sobre l'altre horitzontalment.
- També me plantejat aprofitar l'estructura i representar-lo com una mini cadena i  aprofitar els blocs que té a banda i banda per representar el alteveus i demés.

Reenquadrament

                     Fotografia original

                                                          











                    Primer reenquadrament

                 Segon reenquadrament    

                     Tercer reenquadrament

     Quart reenquadrament