La meva casa ideal la he situat en un indret tranquil, amb camp i bosc al voltant però que no estigui tampoc gairé lluny de la platja.Al mig del camp hi trobem un llac molt gran que queda just a un costat de la casa. Ha d'estar apartada però amb accés fàcil a la ciutat o civilització dels voltants.
La casa consta de dues plantes. A la planta baixa hi haurà una paret, que abarca el menjador/sala d'estar i la cuina (que és d'estil americà) que serà completament de vidre i donarà al jardí. Seria més o menys com això:
https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgF2v2w_ELBiN8pChgCV5B0PpeSn7hLExzZoYRR7oO_zoCq7EuddUVu_WyFZdinIsmU61xwqPPUWheexTOaiML8UZhWXyTiMlaGTWfTEPPHB4tied9M3jzwFNJakRsPh4ajvtdVXZGC9mE9/s1600-h/Casa+Valsamakis+002.jpg  però sense separació entre vidre i vidre perquè dongui la sensació de que és tot una gran finestra.
A més el sostre de tota la planta baixa vull que sigui molt alt, com els de edificis antics com aquest: http://imganuncios.mitula.net/piso_en_venta_en_girona_centre_pisos_girona_93382125364528915.jpg però decorat amb l'estil modern - contemporani que es representarà en la casa.
La cuina estarà doncs dins l'habitacle de la sala d'estar i estarà encarada a la paret-finestra amb la barra americana que gira cap al menjador, potser amb un petit mur que marqui la diferència, molt semblant a aquesta:
http://www.kvik.es/es-ES/Cocina/Cocina-Foresta
A la casa hi hauran dos lavabos. Al gran hi haurà la banyera, que estarà al costat de la finestra, com aquesta:
http://www.decorablog.com/decoracion-oriental-en-el-cuarto-de-bano/ tot i que el lavabo serà d'estil més oriental la pica serà una d'estil zen, aquesta:

Ressenya - Museu de granollers

Alta Mongòlia - Salvador Dalí

Aquesta obra va tenir lloc el 19 d'agost de 1974 a la plaça de la Porxada de Granollers, on Salvador Dalí havia preparat el seu happening. Aquest consistia en 20 persones (tot i la crida a les masses feta per Dalí) vestides de xinesos amb sis bidons de pintura dels que surtien unes mànegues que utilitzarien per pintar unes teles seguint les ordres telapàtiques del autor, que també s'havia plantejat fer-los ballar una sardana però l'excés de públic va impossibilitar per complet aquesta activitat.
Tot i això els participants van desobeïr les ordres de Dalí i el veritable happening va començar quan aquests van començar a ruixar al nombrós públic amb la pintura.
Jo crec que dins del surrealisme de Dalí en aquesta obra volia utilitzar un recurs que es començava a veure molt en l'època: l'escàndol. Escandalitzar a la gent proposant-los-hi una activitat o expressió diferent, en certa manera diria que ho va aconseguir tot i moure poca gent com a participant l'obra es va convertir en un espectacle de masses i moltíssima gent s'hi va acostar. Tot i això tinc clar que ell volia que fós una obra seva i no una simple manifestació de tot aquell que es sentia desplaçat en la societat, ja que quan el tema del happening va girar per complet ell va marxar passant desapercebut entre la massa. Crec que volia sorprendre a la gent però mostrant una mena de poder seu, és a dir donant-se més importància a ell que no pas en el moviment en general.

Ressenyes Macba

1a ressenya:
De l'exposició "En el laberint" d'Àngels Ribé amb obres datades desde 1969 fins a 1984.
Aquesta obra són 26 fotografies, que consideraríem d'art contemporani efímer, on hi surt un fragment d'un tub de conducció d'aire per avions en el fons d'un parc infantil i es veu quin ús li fan els diferents nens que passen i el veuen.

Per mi, és una manera de representar la imaginació dels nens ja que cadascú utilitza el tub com prefereix, cadascú se'l imagina d'una forma diferent i ha aconseguit que en les fotografies s'hi refliexi molt bé. Crec a més a més, que a fet bé en triar una estructura com la d'un tub perquè dóna molt joc, i el fet de situar-lo en un parc també és un tret a tenir en compte perquè els nens probablament li hagin trobat més funcions que no pas els adults, és a dir que per mi la barreja entre l'element i el context és molt encertat.

Acció al parc, es una obra que es va publicar l'any 1969 igual que Laberint, l'obra que dóna títol a l'exposició. L'artista Ángels Ribé s'havia traslladat a París i va ser llavors quan va començar a desenvolupar el seu interès per l'art.

Pluja d'idees

- Una de les primeres idees que m'han sorgit ha sigut la de convertir l'edifici en un conjunt de llibres ben ordenats verticalment, però busquen imatges he preferit plantejar-m'ho com una pila de llibres mal colocats l'un sobre l'altre horitzontalment.
- També me plantejat aprofitar l'estructura i representar-lo com una mini cadena i  aprofitar els blocs que té a banda i banda per representar el alteveus i demés.

Reenquadrament

                     Fotografia original

                                                          











                    Primer reenquadrament

                 Segon reenquadrament    

                     Tercer reenquadrament

     Quart reenquadrament

Guió storybord

El barret màgic

Hi havia un home que tenia una vida molt normal i aburrida, fins que un dia es va llevar i va sortir al carrer, on va trobar un barret que li cridava molt l'atenció.

Per això, si va acostar i va descobrir que aquell no era un barret convencional. Es va adonar que el barret era una porta tridimensional d'on sortien objectes impressionants. Llavors va ser conscient de que aquell barret, mig tirat al bell mig de la plaça, era molt poderós i que li aniria molt bé per millorar la seva desgraciada vida. Així doncs, va decidir agafar-lo i emportar-se'l, i se'l va posar per disimular. I va ser llavors quan va descobrir que el que creia una porta tridimensional era un forat negre que se'l acabava d'empassar.

Vista amunt

Pla contrapicat tres quarts.

Enquadrament: Inclinat cap a l'esquerra.

Fora de camp: Continuïtat de l'edifici.

Enfocament: Nítid.

Iluminació: Sense alteracions.

Naturalment envaït

Pla frontal, sencer.

Enquadrament: recte.

Fora de camp: més arbres.

Enfocament: Nítid.

Iluminació: Sense alteracions.

Urban sports

       Pla tres quarts, parcial

Enquadrament: Inclinat cap a la dreta.

Fora de camp: Continuitat de la paret, la cistella i la porteria.

Enfocament: Bastant nítid.

Iluminació: Sense alteracions

Camins

   

Pla contrapicat sencer

Enquadrament: Inclinat lleugerament cap a la dreta

Fora de camp: Continuitat de les escales

Enfocament: Nítid

Iluminació: Clara, sense cap mena d'alteració.

Silueta natural

                                                     Pla americà, frontal.
                                                     Enquadrament: Centrat
                                                     Fora de camp: Copa de l'arbre
                                                     Enfocament: Nítid

Enrédate!

                                                                    Pla tres quarts d'una paret

                                                                          Iluminació alterada.

                                                                   Enfocament: Nítid

                                                           Enquadrament: Inclinat cap a la dreta

Tiratxines

Pla mig i contrapicat de l'edifici.

Enfocament: mitjanament nítid.

Iluminació: Brillantor lleugerement alterada.

Enquadrament: Inclinat.



Not a passion fruit

                                 Pla detall d'una branca. (Pla frontal)

                                 Fora de camp: Planta i barrera metàlica.

                                Composició: Branca com a primer pla nítid
                                i resta de la planta i la barrera com segon pla
                                amb menys nivell de nitidesa.

Art urbà

Pla frontal mig d'un grafiti (parcial)

Enfocament: definit.

Enquadrament: ampliat amb zoom

Entre verd i ciment

Enquadrament : centrat

Pla frontal d'un passadís exterior