Pàgines

dilluns, 28 de novembre del 2011

La meva casa ideal la he situat en un indret tranquil, amb camp i bosc al voltant però que no estigui tampoc gairé lluny de la platja.Al mig del camp hi trobem un llac molt gran que queda just a un costat de la casa. Ha d'estar apartada però amb accés fàcil a la ciutat o civilització dels voltants.
La casa consta de dues plantes. A la planta baixa hi haurà una paret, que abarca el menjador/sala d'estar i la cuina (que és d'estil americà) que serà completament de vidre i donarà al jardí. Seria més o menys com això:
http://1.bp.blogspot.com/_Uyt7uBl7sIQ/SJrC1xJxv5I/AAAAAAAAAaw/x2US297fB94/s1600-h/Casa+Valsamakis+002.jpg  però sense separació entre vidre i vidre perquè dongui la sensació de que és tot una gran finestra.
A més el sostre de tota la planta baixa vull que sigui molt alt, com els de edificis antics com aquest: http://imganuncios.mitula.net/piso_en_venta_en_girona_centre_pisos_girona_93382125364528915.jpg però decorat amb l'estil modern - contemporani que es representarà en la casa.
La cuina estarà doncs dins l'habitacle de la sala d'estar i estarà encarada a la paret-finestra amb la barra americana que gira cap al menjador, potser amb un petit mur que marqui la diferència, molt semblant a aquesta:
http://www.kvik.es/es-ES/Cocina/Cocina-Foresta
A la casa hi hauran dos lavabos. Al gran hi haurà la banyera, que estarà al costat de la finestra, com aquesta:
http://www.decorablog.com/decoracion-oriental-en-el-cuarto-de-bano/ tot i que el lavabo serà d'estil més oriental la pica serà una d'estil zen, aquesta:

lavabo-zen-concha

dimecres, 2 de novembre del 2011

Ressenya - Museu de granollers

Alta Mongòlia - Salvador Dalí

Aquesta obra va tenir lloc el 19 d'agost de 1974 a la plaça de la Porxada de Granollers, on Salvador Dalí havia preparat el seu happening. Aquest consistia en 20 persones (tot i la crida a les masses feta per Dalí) vestides de xinesos amb sis bidons de pintura dels que surtien unes mànegues que utilitzarien per pintar unes teles seguint les ordres telapàtiques del autor, que també s'havia plantejat fer-los ballar una sardana però l'excés de públic va impossibilitar per complet aquesta activitat.
Tot i això els participants van desobeïr les ordres de Dalí i el veritable happening va començar quan aquests van començar a ruixar al nombrós públic amb la pintura.
Jo crec que dins del surrealisme de Dalí en aquesta obra volia utilitzar un recurs que es començava a veure molt en l'època: l'escàndol. Escandalitzar a la gent proposant-los-hi una activitat o expressió diferent, en certa manera diria que ho va aconseguir tot i moure poca gent com a participant l'obra es va convertir en un espectacle de masses i moltíssima gent s'hi va acostar. Tot i això tinc clar que ell volia que fós una obra seva i no una simple manifestació de tot aquell que es sentia desplaçat en la societat, ja que quan el tema del happening va girar per complet ell va marxar passant desapercebut entre la massa. Crec que volia sorprendre a la gent però mostrant una mena de poder seu, és a dir donant-se més importància a ell que no pas en el moviment en general.