PROFESSOR LAZHAR
Direcció: Philippe Falardeau.
Intérprets: Mohamed Fellag, Sophie Nélisse, Émilen Néron, Danielle Proulx, Seddik Benslimane.
Génere: drama.
Ubicació: Canadà, any 2011
Durada: 94 minuts
Títol original: Monsieur Lazhar
- ANÀLISI NARRATIU
Una professora d'escola, adorada per la gran majoria del seu alumnat es suïcida penjant-se en la mateixa classe. Després de la consternació per part del centre, dels pares i dels alumnes sobretot, a la directora se li presenta l'oportunitat de contractar ràpidament un substitut per aquesta, Bachir Lazhar. Ella no sap però, que aquest no és professor sinó que és un immigrant algerià que estava lluitant amb la justícia per poder legalitzar els seus papers a Montréal, havent fugit d'Algèria amenaçat de mort i després que matessin a la seva dona i els seus dos fills. Tot i la seva ignorància en la professió, Lazhar acaba establint certs lligams amb els seus alumnes i sobretot amb la nena protagonista, que comparteix aquest paper amb un altre nen perquè els dos veuen la imatge de la professora penjada a l'aula. La nena intenta trencar tota mena de tabús sobre la mort, i això sense que ella ho sàpiga va de meravella per al passat dolorós i desconegut del seu professor. La nena no es cansa d'assenyalar el seu company com a culpable de la mort de l'adorada mestra per un conflicte que ell havia tingut amb aquesta uns quants mesos enrere fins que el nen acaba explotant al mig de la classe i traient tot el pes moral que duia a sobre, desfogant-se amb el recolzament de Bachir Lazhar.
La pel·lícula consta d'una estructura circular i hi trobem tota mena de paral·lelismes, com el de l'abraçada entre la professora morta i el nen violent que la nena protagonista ens dóna a conèixer i l'abraçada de l'última escena de la pel·lícula entre la nena i el professor Lazhar que sense que ella ho sàpiga també a trobat recolzament en la seva alumna.
El suïcidi de la professora desencadena les trames argumentals tot i que algun dels papers dels personatges pot resultar més important que cap trama argumental en sí. Podríem dir doncs, que el film segueix el tipus narratiu de Bildungsroman en que els personatges principals evolucionen, creixen i maduren a partir de certes experiències vitals que pateixen en la mateixa pel·lícula.
Aquesta pel·lícula no té un tema concret sinó que en toca varis com la relació alumne - professor, la immigració, les diferències culturals, crítica contra el sistema educatiu, la mort, la violència, relació pares- alumnes i, conseqüentment, pares - professors, etc.
Molts d'aquests temes i sobretot la gran quantitat de crítica social s'introdueixen subtilment en les trames argumentals.
El film segueix varies històries paral·leles al mateix temps, però no fa salts en el temps així que podriem considerar-lo lineal en aquest aspecte.
Està rodat a Montréal, Canadà en una època de tardor - hivern. S'aprecien varis exteriors de la ciutat com carrers o varis parcs coneguts. Principalment, però l'acció té lloc en escenaris interiors: aules i despatxos de l'escola, cases de professors i d'alumnes, jutjats, etc.
- ANÀLISI TÈCNIC O FÍLMIC
La gravació d'aquesta pel·lícula engloba molts plans diferents, tan tancat com oberts o tan expressius com descriptius. Hi ha plans molt interessants com els de l'escena en què fan les fotos de classe i les fotos individuals, en les individuals els nens fixen la mirada a camera i trenquen la quarta paret que anomenem en teatre, la barrera entre ells i els espectadors.
Segueix un punt de vista subjectiu i els angles són variats, hi predominen força els contrapicats perquè al ser nens dos dels protagonistes la càmera agafa una visió des de la seva alçada.
El punt de vista predominant és el subjectiu, reforçant l’importancia de conèixer els personatges. Com que dos dels protagonistes són nens, la càmera té una visió a la seva alçada.
Trobem diferents angles, on destaquen els contrapicats, degut principalment a l’alçada dels nens. Practiquen a més, la tècnica de steadycam, recurs que consisteix en situar una càmera agafada al cos o les mans, formant part de l'escena.
La pel·lícula presenta diferents anticipacions i compliments, ens presenten escenes que a priori no s'entenen però que més endavant es contextualitzen i prenen sentit.
El ritme és bastant ràpid i els plans solen ser curts.
Destaca un gran símbol visual, la direcció dona molta importància als colors i amplificant-ne el sentit. El blanc i el blau, com a colors freds simbolitzen el dolor, la tristor interna i la suposada incomoditat; i el taronja com a color càlid trenca tabús i representa l'amor, la valentia i les emocions sense repressió.
- ANÀLISI DE SENTIT
"El professor Lazhar" ha estat molt ben catalogada com a drama pedagògic. Es mostra l'altre cara dels nens a part de la coneguda innocència, es mostra la increíble i irracional maduresa amb la que els nens poden afrontar les desgràcies inesperades. I com conscientment deixen que els adults els facin superar-ho, arraconants-ho o bé, com el professor Lazhar en aquesta pel·lícula, afrontant-ho i convivint-hi dia a dia, fins que es converteixi en una enyorança menys dolorosa.
