FREE CINEMA

El Free Cinema va ser un moviment cinematogràfic que va sorgir als anys 50 al Regne Unit en contra del conformisme de la producció comercial. Va durar fins, aproximadament, el 1960. Va nèixer gràcies a uns joves que van crear aquest moviment independent amb la influència de la Nouvelle Vague francesa i amb el recolzament de l'Institut Britànic de Cinema.

Es caracteritza bàsicament plasmant escenes quotidianes d'una manera realista en el cinema de ficció i documental, actuant així com a crítica a la artificialitat de Hollywood i del cinema britànic del moment i busca empatitzar amb les persones anònimes de la societat deixant de banda els esteriotips.

Aquest cinema no es rodava en grans estudis, era rodat amb un petit equip i així el cost resultava molt baix, inferior al d'un simple noticiari. Com a bandes sonores utilitzaven música jazz.

Les pel·lícules més importants són les següents:

- O Dreamland: que és un estudi sobre els visitants d'un parc temàtic.
- Together: és l'història d'una parella de sordmuts.
- Momma don't allow: és un relat sobre uns joves que passen la nit a un club de jazz.

Aquestes pel·lícules destaquen per un fort inconformisme social, una crítica a la burgesia i a la societat en general amb un rerefents d'ironia i amargura. A més, demanen un cinema autènticament independent.

Tot i que el corrent va acabar al 1960, la influència del Free Cinema mai ha desaparegut del cinema britànic i encara ara alguns directors anglesos agafen trets característics d'aquest moviment cinematogràfic.