La música al cinema

La música al cinema, pot actuar de contrapunt i oferir significats que van més enllà d’allò que ens mostra l'imatge. Pot actuar de forma més passiva dins d’una pel·lícula, fent de música de fons (quedant en segon pla), o de forma paral·lela a la imatge. Per tant, la música reforça i explica allò que veiem en pantalla.

Tipus de músiques:

Diagètica:

Surt del propi desenvolupament de les imatges de la pel·lícula. Apareix al guió i es crea des de la preparació del guió. Apareix a l’escena com la part real de la seqüència, provinent d’una Font que veiem a la pantalla (compleix la funció ambiental) i en ocasions serveix per identificar espais concrets, permetent al director economitzar localitzacions.

Incidental: 

zona al marge de les imatges que veiem.

Funcions de la música al cinema:

-Ambientar una historia en un temps i lloc determinat

-Caracteritzar els personatges psicològicament

-Fer de fons musical en un diàleg. (Les coses avorrides passen més ràpid)

-Donar unitat a les escenes (una escena va amb una música i quan aquesta s’acaba, l’escena s’acaba també)

-Delimitar parts de l’obra de pel·lícula (la música acompanya els títols de crèdits.

Selecció i realització de la música

-Original: cançons fetes especialment per a la pel·lícula.

-Cançons ja existents.

Formes de relació entre música i imatge:

Van des del naturalisme, introduccions d’orquestra fins a l’èmfasi retòric.  En escenes planes de dramatisme hi posen una música per reforçar el sentiment. Naturalisme contrari d’èmfasi retòric.